El passat dia 3 de setembre
desapareixia la línia número 29 de la EMT a mislata. El proper dia 17 d'este
mateix mes desapareixerà la número 7, i Mislata i els seus veïns hauràn de
desplaçar-se a València per accedir al servei o literalment buscar-se la vida.
Els veïns de Mislata han
tornat a assistir a la lluita de poder entre el Partit Popular i el Partit
Socialista. Un conflicte "taxes polítiques, diu el PSPV, financiació
compartida diu el PP" que deixa els veïns en un lloc marginal, com si no
foren els perjudicats. Per tant una deixadesa en la defensa principal dels
usuaris que veuran un històric i important servei públic de transport
inexistent a l'interior del poble.
Alfonso Novo, responsable de
l'àrea de transport a l'Ajuntament de València, governat pel Partit Popular,
demana prop de 400.000 euros o més per el manteniment de les dues línies de la
EMT a l'alcalde de Mislata, el socialista Bielsa.
Han tingut molts mesos per
negociar un acord i no han estat capaços d'arribar a res. Els dos partits del
cap-i-casal i de Mislata s'han enredat en una lluita dialèctica sense assolir
cap acord o consens que impedirà la perdua del servei per a l'usuari.
Han perdut totes les
oportunitats que han tingut per sentar-se a negociar fins al moment actual, en
el que diuen que in extremis faràn el possible perquè no desaparega també la
línea 7, el pròxim dia 17 de setembre. Vostés els donen cap credibilitat?
Des de Compromís per Mislata considerem que no s'ha treballat correctament
per part dels dos partits (PP-PSPV) en l'afer dels autobusos. Demanem que
obliden les disputes personals i/o polítiques i que pensen en els veïns-usuaris
afectats, si de veritat volen la prestació del servei.
Prou de demagògia, vostés
han rebut la confiança en les eleccions per a resoldre problemes públics. En
canvi allò que fan és embardissar-se en batalles que només demostren el seu
menyspreu per l'interés general dels usuaris.
De veritat és impossible
arribar a un acord? Negociar unes clausules contractuals per fer viable la
continuació del servei de transport públic és irrenunciable. I si no és així
allò que han de fer és dir-ho clar i ras, però no marejar la perdiu amb falses
expectatives.